La meva escola: un lloc ple de records

La Salle Montcada

La meva escola, un lloc ple de records i bons moments. Des de petita que he estat a la mateixa escola, a la Salle Montcada. És una escola concertada que està al centre de Montcada i Reixac.
És una escola vella, que al principi només tenia un edifici, però al cap dels anys van fer un altre edifici i va anar creixent cada cop més.
Té moltes instal·lacions, així com una biblioteca, un pavelló, un teatre.. Però crec que hi han moltes coses de l’escola que s’haurien de millorar, així com algunes instal·lacions com els vestuaris, o també algun professor.
La meva escola té tres líneas a la ESO i a batxillerat, i a primària i parvulari una. Recordo que vam ser la primera generació que vam iniciar parvulari amb una sola linea. Això potser va suposar que no hi haguessin rivalitats entre classes i estiguéssim tots més units.
Jo encara puc recordar el primer dia d’escola, tots amb por i a la vegada amb ganes de començar en aquell món completament nou per a nosaltres. Uns nens ploraven i altres anaven contents.
La millor etapa va ser la de 3er i 4t de primària, ja que teníem un professor i una professora que ens els apreciàvem molt.
Un d’aquests era professor d’angles, que aquest feia la classe més entretingudes i ens feia participar a tots. Va ser el primer que ens va començar a ensenyar bé l’anglès i les activitats que en feia fer eren molt útils.
L’altre professora era la meva tutora, era una professora respectada per tothom, que sempre es preocupava per tots i intentava a ajudar al màxim possible sempre que tenim alguna dificultat.
No era com la resta professor, tenia alguna cosa que la feia diferent dels altres, probablement la seva manera de fer les classes, sempre amb bon humor i amb un somriure a la cara que ens despertava a tots un interès pel que estàvem fent.
A més, sempre feia que tota la classe féssim activitats conjuntes, i sempre ens barrejava entre nosaltres, per tal de que sempre anéssim amb companys diferents.
També, organitzava activitats per al pati, així com partits de futbol i altres jocs. Ens barrejàvem nens i nenes, i fèiem dos equips i jugàvem tots a futbol.
També mai podré oblidar a un professor, que ens va ensenyar a fer front a tot el que se’ns presentes davant, però que per desgracia, aquest va morir quan estàvem a la ESO., i que molts dels seus alumnes mai l’oblidarem per l’esperit que tenia.
Podria dir que la primària ha estat la millor etapa, encara que el batxillerat també ho ha sigut.
Durant la etapa de primària, vaig fer molts amics, molts dels quals encara avui dia conservo i sempre sortim junts.
Crec que també va ser gràcies a alguns professors que encara mantinguem contacte entre alguns de nosaltres, ja que ells van fer que ens portéssim tots bé i ens respectéssim entre nosaltres.
Es pot dir que el meu pas per la escola ha estat molt agradable, ja que he passat estones que probablement mai oblidaré.



Un dels patis de l’escola