Conferencia d'Alexandre Jollien

Aquesta conferencia es va fer fa uns anys a l’auditori de l’escola, i nosaltres fa una setmana la vam veure en vídeo.
Alexandre com he dit abans quan he parlat breument del seu llibre, és un noia amb una deficiència.

Ell a la conferencia va deixar una seria d’idees i matisos molt clars:

-Millor un cap ben fet que un cap ben ple: millor tenir les coses i les idees clares del que sabem encara que sigui poc, i no pas tenir-ho tot desordenat i en realitat, no saber res.
-Confiança: és essencial que la gent que t’envolta t’ofereixi tota la confiança del món, i així, també és més fàcil tenir confiança en un mateix.
-Trobar equilibri en l’exigència: no s’ha d’exigir ni molt ni poc, simplement allò que creiem que és necessari i que el nen podrà assolir.
-Motivació: el mestre sempre ha de motivar al nen, per tal que aquest tingui ganes de realitzar les feines, i les faci de gust i no per fer-les.
-Els canvis: s’ha de progressar cada vegada més, encara que això si, cadascú al seu ritme de treball.
-L’escola ha de ser universal: ha de poder anar tothom a l’escola, ja que tots tenim dret a una educació digne.
-Hem de pensar en els nens: s’ha de pensar en els nens i en les necessitats que tenen. En hem d’adonar quan un nen té problemes i necessita el nostre ajut. Hem de servir de guiar i d’orientació per als nens.
-Tots som únics i anormals: tots som diferents. En aquest món ningú és perfecte i encara que hi hagi gent que es cregui perfecte, arribarà un dia que algú els hi farà saber que no ho són, i se n’adonaran de que en realitat, no saben la meitat de coses sobre aquest món.

Aquestes són les característiques més rellevant de la seva conferencia i les que més em van cridar l’atenció.
Moltes d’elles s’haurien de tenir en compte i seguir-ne el model. Totes tenen un valor immens.

La meva escola: un lloc ple de records

La Salle Montcada

La meva escola, un lloc ple de records i bons moments. Des de petita que he estat a la mateixa escola, a la Salle Montcada. És una escola concertada que està al centre de Montcada i Reixac.
És una escola vella, que al principi només tenia un edifici, però al cap dels anys van fer un altre edifici i va anar creixent cada cop més.
Té moltes instal·lacions, així com una biblioteca, un pavelló, un teatre.. Però crec que hi han moltes coses de l’escola que s’haurien de millorar, així com algunes instal·lacions com els vestuaris, o també algun professor.
La meva escola té tres líneas a la ESO i a batxillerat, i a primària i parvulari una. Recordo que vam ser la primera generació que vam iniciar parvulari amb una sola linea. Això potser va suposar que no hi haguessin rivalitats entre classes i estiguéssim tots més units.
Jo encara puc recordar el primer dia d’escola, tots amb por i a la vegada amb ganes de començar en aquell món completament nou per a nosaltres. Uns nens ploraven i altres anaven contents.
La millor etapa va ser la de 3er i 4t de primària, ja que teníem un professor i una professora que ens els apreciàvem molt.
Un d’aquests era professor d’angles, que aquest feia la classe més entretingudes i ens feia participar a tots. Va ser el primer que ens va començar a ensenyar bé l’anglès i les activitats que en feia fer eren molt útils.
L’altre professora era la meva tutora, era una professora respectada per tothom, que sempre es preocupava per tots i intentava a ajudar al màxim possible sempre que tenim alguna dificultat.
No era com la resta professor, tenia alguna cosa que la feia diferent dels altres, probablement la seva manera de fer les classes, sempre amb bon humor i amb un somriure a la cara que ens despertava a tots un interès pel que estàvem fent.
A més, sempre feia que tota la classe féssim activitats conjuntes, i sempre ens barrejava entre nosaltres, per tal de que sempre anéssim amb companys diferents.
També, organitzava activitats per al pati, així com partits de futbol i altres jocs. Ens barrejàvem nens i nenes, i fèiem dos equips i jugàvem tots a futbol.
També mai podré oblidar a un professor, que ens va ensenyar a fer front a tot el que se’ns presentes davant, però que per desgracia, aquest va morir quan estàvem a la ESO., i que molts dels seus alumnes mai l’oblidarem per l’esperit que tenia.
Podria dir que la primària ha estat la millor etapa, encara que el batxillerat també ho ha sigut.
Durant la etapa de primària, vaig fer molts amics, molts dels quals encara avui dia conservo i sempre sortim junts.
Crec que també va ser gràcies a alguns professors que encara mantinguem contacte entre alguns de nosaltres, ja que ells van fer que ens portéssim tots bé i ens respectéssim entre nosaltres.
Es pot dir que el meu pas per la escola ha estat molt agradable, ja que he passat estones que probablement mai oblidaré.



Un dels patis de l’escola

El millor mestre

El millor professor

La millor professora que vaig tenir va ser durant els cursos de tercer i quart de primària. Aquesta era la meva tutora. Era bastant alta i pel roja.
Ella sempre feia les classes divertides i amenes però alhora ens feia aprendre.
El seu caràcter era molt carinyos i afectuós cap a nosaltres i sempre intentava que estiguéssim tots units, ja que sempre feia canvis de lloc per tal que ens relacionéssim tots i ens coneguéssim tots millor. A més, sempre ens feia fer grups de treball, i ens feia treballar sempre amb diferents grups per saber posar-nos d’acord entre nosaltres i que cadascú digues la seva opinió.
En les seves classes sempre ens feia participar d’una manera o una altra. Ens repartia càrrecs per fer a classe i cadascú tenia una funció diferent. Per exemple, uns s’encarregaven de cuidar uns peixos que teníem, uns altres d’apuntar coses a la pissarra, altres dels borradors... i mai tenia preferències per ningú.
Ens ensenyava unes normes educatives que cada setmana entre tots intentàvem corregir les nostres actituds.
Amb aquesta professora va ser la primera que vam començar a fer exàmens. Tots estàvem molt nerviosos i no sabíem que fer, i tot i això ella ens va saber calmar i l’examen va ser d’allò més fàcil, perquè abans dels exàmens, ens feia preguntes oralment i entre tots resolíem els dubtes que teníem.
Sempre recordaré quan arribàvem amb cotxe a l’escola i veiem el seu cotxe, que tant la caracteritzava, ja que era un gran Jeep de color blau cel, força gran.
Va ser de les poques professores que em va ensenyar a saber-me dirigir a l’altre gent i que ens donava canya però a la vegada es passava tot molt ràpid. Amb ella sempre tenia ganes de tornar a l’escola.